“UN EQUILIBRI GENERÓS”

Amb l’arribada de l’estiu i l’augment de les temperatures, es repeteix una escena clàssica tant a les llars com a les oficines: la batalla pel comandament de l’aire condicionat. D’una banda, hi ha els més fredolics, que, al més mínim buf d’aire àrtic, corren a apujar el termòstat o a apagar l’aparell. De l’altra, els calorosos, que voldrien transformar l’estança en una sucursal del Pol Nord. Aquesta discrepància, aparentment menor, acostuma a convertir-se en font de discussions, tensions i mal ambient. Quina és la solució? Gairebé mai no és donar la raó absoluta a un dels dos bàndols. La pau arriba quan es troba un punt intermedi: una temperatura de compromís amb la qual ningú no està del tot satisfet —uns continuaran tenint una mica de calor i altres una mica de fred—, però que permet a tothom habitar el mateix espai en harmonia. Aquest senzill dilema domèstic és un reflex perfecte del que passa en la nostra vida diària i en la nostra fe. Conviure no és aconseguir que el món s’adapti exactament als nostres desitjos, sinó aprendre a cedir. Si ens entestem a sortir-nos sempre amb la nostra, a imposar el nostre «clima» personal als altres, acabem aïllant-nos o creant entorns hostils. La vida en comunitat, ja sigui a la família o a la parròquia, ens exigeix ser sensibles a les necessitats dels qui tenim al costat. Cedir una mica no és una derrota; és el gest més gran de generositat i el ciment que ens manté units. Sant Pau ens recorda la importància de suportar-nos mútuament amb amor. Precisament aquí, en l’esforç diari per cercar el bé comú i en el beneït exercici de la paciència, és on s’amaga la voluntat de Déu. Ell no ens crida a ser illes perfectes, sinó a entrellaçar-nos en les nostres diferències per formar un sol cos. Aquesta setmana, intentem abaixar un grau el nostre egoisme perquè tots puguem respirar millor.

Mn Antonio Vidal
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar