“ Temps de descans, temps de contemplació ”

El temps de descans és un regal que Déu posa en el nostre camí per recordar-nos que la vida no és només activitat, feina i responsabilitats. El cristià necessita aprendre a descansar, no només amb el cos, sinó també amb l’esperit. Les vacances i els moments de pausa poden convertir-se en una oportunitat per aturar el ritme diari i descobrir la presència de Déu en la nostra vida. El descans cristià no és un temps buit, sinó un temps ple de sentit. És una ocasió per contemplar, donar gràcies. Enmig del soroll del món, Déu ens convida al silenci del cor, allà on podem escoltar millor la seva veu. La contemplació ens ajuda a mirar la realitat amb una mirada nova: la bellesa de la creació, el valor de les persones que estimem i els petits dons que sovint passen desapercebuts. Jesús mateix convidava els seus deixebles al descans: «Veniu vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica» (Mc 6,31). Aquest gest ens mostra que el descans forma part del camí espiritual. No podem donar als altres allò que no hem deixat que Déu ompli dins nostre. El descans també és una manera de confiar, de reconèixer que no tot depèn del nostre esforç. Els sants ens han ensenyat a viure aquest equilibri. Santa Teresa de Jesús, enmig d’una vida intensa de pregària i servei, recordava que l’ànima també necessita pau, alegria i confiança en el Senyor. La seva vida ens mostra que una persona pot estar molt compromesa amb Déu i amb els altres, però alhora necessita moments de serenitat per renovar les seves forces interiors. Aquest temps pot ser també un moment de formació espiritual: llegir un bon llibre cristià, aprofundir en la vida dels sants, meditar l’Evangeli o dedicar més temps a la pregària. La fe no descansa mai, perquè la relació amb Déu és una amistat que creix cada dia. Ens recorda sant Joan de la Creu: «En la quietud i el silenci de la nit, l’ànima troba el seu estimat.» En aquest silenci, la fe es purifica i es fa més senzilla, més confiada i més contemplativa. Les vacances, viscudes amb esperit cristià, poden esdevenir un autèntic espai de trobada amb el Senyor. El cristià torna a la vida quotidiana renovat, amb més pau, més llum i més capacitat d’estimar. No és només carregar piles o desconectar de tot,, sino si el cos ha reposat, el cor també ho necessita. Quan el descans es viu amb Déu, es transforma en contemplació, i la contemplació en vida. I és així com cada vacances poden esdevenir una escola silenciosa de fe, esperança i amor.

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar