“ Stat Crux dum volvitur orbis ”

Amb el cor ple d’agraïment per tot el que hem viscut durant la visita apostòlica del Sant Pare a Espanya, i amb l’alegria de saber- nos fills de Déu i membres de l’Església, guardem en la memòria una experiència que difícilment oblidarem. Han estat dies de trobada, de pregària i de comunió, però també una ocasió privilegiada per redescobrir la força de la bellesa com a camí cap a Déu. El moment culminant va arribar amb la santa missa i la benedicció de la torre de la Creu de Jesucrist a la Sagrada Família. Un instant carregat de significat, capaç d’elevar la mirada i el cor de tots els presents. En aquell context, les paraules de Dostoievski a la seva novela L’Idiota van adquirir una actualitat sorprenent: «La bellesa salvarà el món». Aquesta afirmació, tan coneguda i alhora tan profunda, es va fer palpable quan els escolans van sortir per la porta del Naixement i les seves veus van omplir l’espai d’una harmonia que semblava unir el cel i la terra. Tote les mirades van confluir en aquest moment històric culmen de la celebració final de la santa missa encomanant Antoni Gaudí. Tanmateix, molts van descobrir que allò que contemplaven anava més enllà de la pedra, de la tècnica o de la magnificència artística. La bellesa es revelava com un pont entre el món terrenal i l’etern, una invitació silenciosa a obrir-se al misteri de Déu. Vivim sovint immersos en les presses, en l’eficàcia i en l’utilitarisme. Però quan deixem espai a la contemplació, alguna cosa canvia dins nostre. La bellesa desperta la joia, alimenta l’esperança i ens ajuda a sortir de nosaltres mateixos. El Sant Pare ens va convidar a alçar la mirada cap a la torre coronada per la creu, signe d’oprobi i de malfactors. Aquest gest és camí de vida cristiana: mirar la creu per descobrir que l’amor regna des de la Creu. El príncep Mishkin, a la novela, és un personatge que associa la bellesa amb la bondat, la compassió i l’amor incondicional. Aquesta és la bellesa que transforma el cor humà: no una simple emoció estètica, sinó una realitat que condueix a la veritat i al bé. La Torre de Jesucrist esdevé així amb la seva alçada un signe per a Barcelona i per al món quan es converteix en l’esglèsia més alta del mon. El fundador de la cartoixa, sant Bru ho va copsar perfectament: “Stat Crux dum volvitur orbis” Sobre el món que canvia, la creu roman sempre immutable. La bellesa revela l’amor que es lliura sense reserves i és aleshores quan comprenem que el món ja va ser salvat a la Creu, en l’acte suprem d’entrega de Jesucrist. Allí, on l’amor es manifesta plenament, la bellesa esdevé eterna.

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar