“ Rams d’alegria, fusta de redempció”

El Diumenge de Rams obre davant nostre el gran misteri que culminarà en el Tridu Pasqual. Aclamem Jesús amb alegria, «Hosanna al Fill de David!» (Mt 21,9), però ben aviat aquesta mateixa multitud cridarà «Crucifica’l». Quina contradicció: el camí aplanat de catifes, lloances i rams sobre la somera acaba en la dolorosa passió i mort en creu al Golgota. Aquests dies sants, l’Evangeli ens convida a entrar amb Crist a Jerusalem, sabent que el seu camí passa pel lliurament total. El Dijous Sant contemplem aquest amor que es fa servei fins a l’extrem; en el Divendres Sant, aquest amor que s’entrega fins a la mort; i en la Vetlla Pasqual, la victòria de la vida sobre la mort. La creu i la glòria no es poden separar. El poeta ho meditava de forma senzilla i profunda: «Señor, aunque no tenga nada, todo te lo doy en la cruz; mi dolor, mi fe callada, y esta pobre vida sin luz». Som cridats a viure unint la nostra vida a la de Crist. Sant Lleó el Gran ens recorda que tot el que Jesucrist ha viscut no és només passat, sinó misteri que continua actuant en nosaltres. Però sovint aquests dies arriben enmig de plans, vacances i l’ambient alegre de la primavera. I és fàcil quedar-nos només amb el descans, amb el bon temps, amb allò superficial. La natura reneix, els dies s’allarguen, tot convida a la vida… però la fe ens demana anar més enllà: descobrir que la veritable primavera és la resurrecció de Crist, que fa noves totes les coses també dins nostre. També al peu de la creu trobem Maria, fidel en el silenci i en el dolor. Ella no crida ni fuig, sinó que roman. En ella veiem què vol dir estimar fins al final: confiar quan tot sembla perdut, esperar quan tot és fosc. Maria ens ensenya a viure aquests dies no des de fora, sinó des del cor, units a Jesús. Així, el Diumenge de Rams no és només una celebració, sinó una decisió. Som dels qui aclamen només amb els llavis o dels qui segueixen Jesús fins al final? El Tridu Pasqual és una invitació a acompanyar- lo de veritat: en l’Eucaristia, en la creu, en el silenci i en l’esperança. Si entrem en aquest misteri amb fe, també nosaltres passarem de la mort a la vida. Perquè darrere la creu no hi ha el fracàs, sinó la llum de la resurrecció. I aquest és el camí que transforma el cor i dona sentit a tota la vida.

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar