“No és el karma: és la gràcia”

Vivim en una societat on és molt habitual sentir frases com «el karma existeix» o «tot el que fas se’t torna». Aquesta manera d’entendre la vida, pròpia de diverses religions i filosofies orientals, ha acabat formant part del llenguatge quotidià. Fins i tot molts cristians utilitzen aquesta expressió sense adonar-se que, en realitat, el concepte de karma és incompatible amb la fe cristiana. El karma proposa una llei impersonal segons la qual cada acció bona o dolenta genera unes conseqüències que, tard o d’hora, recauen inevitablement sobre qui les ha fet. El cristianisme, en canvi, no creu en una força cega que reparteix recompenses i càstigs, sinó en un Déu viu, personal, que estima cada ésser humà i actua amb justícia i misericòrdia. El Catecisme de l’Església Catòlica ensenya que les nostres accions tenen un valor moral i que som responsables dels nostres actes. Però aquesta responsabilitat no funciona com una equació matemàtica. Si fos així, no s’entendria per què persones justes pateixen greus injustícies, mentre que d’altres, que viuen allunyades de Déu, semblen prosperar sense dificultats. Jesús mateix rebutja aquesta manera de pensar. En l’Evangeli mostra que el sofriment no és necessàriament un càstig pels pecats personals. El món està marcat pel pecat i les seves conseqüències, però Déu no abandona mai els qui confien en Ell. La seva resposta davant del mal no és una venjança automàtica, sinó la possibilitat de la redempció. La diferència és encara més profunda. Si existís el karma tal com s’entén habitualment, el perdó seria impossible. Cadascú hauria de pagar inevitablement per tot el mal que ha fet. En canvi, el cor del cristianisme és la misericòrdia. Jesucrist ha mort i ha ressuscitat perquè el pecador pugui ser perdonat, reconciliat amb Déu i començar una vida nova. El sagrament de la reconciliació n’és una expressió privilegiada. El cristià, per tant, no fa el bé per evitar que el mal li torni, ni busca una recompensa automàtica. Fa el bé perquè estima Déu, perquè ha descobert en Crist el sentit de la seva vida i perquè vol estimar els altres com Ell ens ha estimat. La fe cristiana no es basa en el karma, sinó en la gràcia. No en una llei impersonal, sinó en una relació amb un Pare que és just, però també infinitament misericordiós. Aquesta és la gran esperança del cristià: no confiar en una força que retorna el que fem, sinó en un Déu que transforma els cors, perdona els pecats i ofereix la vida eterna als qui acullen el seu amor.

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parroquias de Dalt i de Mar