“Maria, Primícia de la Glòria”

Quan contemplem la Mare de Déu Assumpta al cel en la solemnitat del mig del mes d’agost el nostre cor s’omple d’una esperança nova. En Maria descobrim el destí que Déu ha preparat per a tots aquells que viuen units al seu Fill. La seva Assumpció no és només una veritat que professen els cristians; és una promesa viva que ens recorda que la mort no té l’última paraula i que el nostre veritable destí és la comunió eterna amb Déu. La vida de Maria va ser un pelegrinatge de fe. No va caminar entre certeses humanes, sinó sostenint-se en la confiança absoluta en el Senyor. Des del seu «Sí» a l’Anunciació fins al silenci del Calvari, va aprendre a deixar que Déu guiés cada pas de la seva existència. Aquesta és la seva grandesa: haver viscut sempre per a Déu, amb un cor senzill, disponible i ple d’amor. Per això, quan l’Església celebra la seva Assumpció, no només contempla la glòria de Maria, sinó també la fidelitat de Déu. El Catecisme ens recorda que la seva glorificació és una anticipació de la resurrecció promesa als qui creuen en Crist (cf. CEC 966). En ella veiem reflectida la nostra esperança: un dia, també nosaltres estem cridats a participar de la vida plena que Jesucrist ens ha guanyat amb la seva mort i resurrecció. Però Maria no és només una meta que contemplem des de lluny. És una Mare que camina al nostre costat. Coneix les nostres alegries i les nostres ferides, les nostres lluites i els nostres desigs de santedat. Amb una discreció admirable, mai no es posa al centre; tota la seva vida apunta cap a Jesucrist. Com a Canà, continua repetint-nos amb tendresa: «Feu tot el que Ell us digui.» Aquest és el secret de tota vida cristiana. Enmig d’un món que sovint viu sense esperança, Maria ens ensenya a mirar més enllà del que és passatger. Ella ens recorda que la felicitat autèntica no es troba en l’èxit, ni en les possessions, ni en el reconeixement, sinó en viure units a Déu. La seva vida ens anima a redescobrir el valor de la pregària, del silenci, de l’Eucaristia, del perdó i de la caritat quotidiana. Així és com el Senyor transforma, a poc a poc, el nostre cor. La Mare de Déu Assumpta ens espera amb els braços oberts. No ens allunya de Crist; al contrari, ens hi acosta constantment. Ella ens sosté quan el camí es fa difícil, ens consola en la prova i ens recorda que mai no caminem sols. Sota el seu mantell maternal aprenem a confiar, a perseverar i a viure amb la mirada posada en el cel. Que aquesta solemnitat renovi en nosaltres el desig de la santedat. Demanem a Maria que ens ensenyi a estimar com ella va estimar, a creure com ella va creure i a seguir Jesucrist amb un cor lliure i fidel, fins al dia que puguem compartir amb ella la joia eterna del cel.

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar