“La sal de l’Evangeli i la temptació del sucre”

Charles Péguy ho va dir amb una lucidesa que incomoda la mentalitat moderna: el cristianisme no és una religió del progrés, sinó de la salvació. Quan aquesta veritat s’esvaeix, la missió de l’Església es desfigura. Ja no anuncia les realitats eternes ni orienta l’home cap al seu fi últim, sinó que es limita a gestionar problemes temporals, com si l’horitzó cristià acabés en aquesta vida. L’escriptor francès Paul Claudel ho va sintetitzar amb un argument ben gràfic: «L’Evangeli és sal i molts l’han convertit en sucre». De fet la funció de la sal és conservar, purificar i donar gust; però també cou. El sucre, en canvi, agrada immediatament, no exigeix res i adorm el paladar. Endolcir l’Evangeli és neutralitzar-lo, buidar-lo de la seva força transformadora i convertir-lo en un missatge inofensiu que no incomoda ni interpel·la. És substituir la crida a la conversió per un discurs de consens. Quan l’Església deixa de situar la salvació de les ànimes al centre, corre el risc de transformar-se en una ONG més: activa, visible, compromesa amb causes legítimes com l’ecologia, l’economia o l’acollida dels migrants, però privada de la seva raó de ser. No perquè aquestes preocupacions siguin irrellevants, sinó perquè, separades de l’horitzó sobrenatural, perden el seu sentit profund. El cristianisme no existeix per millorar el món prescindint de Déu, sinó per salvar l’home sencer, cos i ànima. La pandèmia que vam patir ha fet evident aquesta inversió de prioritats. En molts casos, la salut corporal i la mera supervivència biològica es van erigir en valors absoluts, relegant els béns espirituals a un segon pla. Aquest fet no és neutre: revela una fe afeblida, una esperança reduïda a l’aquí i ara, i una caritat pastoral que prefereix evitar el conflicte abans que anunciar la veritat. L’Evangeli no va ser donat per tranquil·litzar consciències, sinó per convertir-les. No és sucre que endolceix, sinó sal que preserva de la corrupció. Recuperar-ne el gust autèntic implica acceptar-ne l’aspror, l’exigència i l’escàndol. Només una Església fidel a aquesta sal podrà tornar a ser llum en la foscor i camí de salvació en un món que, encara que no ho sàpiga, continua tenint set d’eternitat.

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar