“ LA FORÇA DEL SOL ”

L’estiu ens recorda d’una manera ben viva l’immens poder del sol. N’hi ha prou de passar unes hores a la platja o a l’aire lliure sense la protecció adequada per acabar amb la pell cremada. És admirable pensar que el sol, situat a milions de quilòmetres de nosaltres, posseeixi una força tan extraordinària que pugui vèncer amb tanta facilitat la resistència del nostre cos. Aquesta realitat ens convida a alçar la mirada cap a Déu. Si una criatura tan magnífica com el sol té un poder tan gran, què direm del Creador, que és infinitament més gran, més poderós i més lluminós que tots els estels plegats? Davant la infinita santedat de Déu, cap criatura no pot sostenir-se per les seves pròpies forces. La seva glòria és un foc devorador per a tot allò que encara no ha estat plenament purificat. Vol dir això que ens n’hem d’allunyar o que hem de cercar algun refugi contra l’esplendor de la seva divinitat? De cap manera. Hem estat creats precisament per contemplar el seu rostre i viure eternament en la seva presència. Com ens ensenya l’apòstol sant Joan: «Serem semblants a Ell, perquè el veurem tal com és» (1 Jn 3,2). Vet aquí el gran misteri de la nostra salvació: Déu no ens crida a protegir- nos de la seva llum, sinó a deixar-nos transformar per ella. Mitjançant la gràcia santificant, els sagraments, les proves de la vida acceptades amb amor i, si calgués, la purificació del purgatori, el Senyor va consumint en nosaltres tot allò que s’oposa a la seva voluntat. Ens purifica per fer-nos semblants a Ell. Els sants comparen aquesta obra divina amb el ferro introduït a la fornal. Sense deixar de ser ferro, arriba a posar-se incandescent i participa del foc que el penetra completament. Així també l’ànima, abrasada per la caritat divina, arriba a reflectir la mateixa llum de Déu. En certa manera, esdevé un petit sol, capaç de participar de la glòria per a la qual fou creada. D’aquest misteri en contemplem un tast en la Transfiguració del Senyor, quan la santíssima humanitat de Crist deixà resplendir la glòria de la seva divinitat. Que aquest estiu ens recordi, doncs, quina és la nostra veritable vocació. No fugir del Sol de justícia, sinó disposar-nos humilment a la seva acció purificadora. Acceptem amb paciència les creus, les contrarietats i les purificacions que el Senyor permet en la nostra vida. Deixem que el foc del seu amor consumeixi les nostres impureses, perquè, transformats per la seva gràcia, puguem un dia contemplar el seu rostre i gaudir eternament de la visió beatífica de Déu.

Mn Antonio Vidal
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar