“ La baula entre la llei i la gràcia”

Els profetes tenen un paper fonamental a la Bíblia, ja que són els portaveus de Déu en la història del poble d’Israel. A través d’ells, Déu revela la seva voluntat, corregeix les infidelitats del poble, denuncia la injustícia i manté viva l’esperança de la salvació. Els profetes no són endevins del futur, sinó homes cridats per Déu per llegir el present a la llum de l’Aliança i orientar-lo cap al compliment del seu pla. La seva missió és exigent: cridar a la conversió, recordar la Llei i anunciar un futur de gràcia i de pau. El Catecisme ensenya que, a través dels profetes, Déu forma el seu poble en l’esperança del Messies i el prepara per a la salvació definitiva (cf. CCC 522). Enmig de la infidelitat i del sofriment, la seva paraula manté viva la promesa d’un cor nou i d’un esperit renovat. D’aquesta manera, els profetes són un pont entre la Llei donada a Moisès i la plenitud de la Revelació en Jesucrist. En aquest context, la figura de Joan Baptista ocupa un lloc únic i privilegiat. Ell és l’últim dels profetes i, alhora, el precursor immediat del Messies. El Catecisme el presenta com aquell que “conclou l’època dels profetes” i “assenyala la presència de Crist” (cf. CCC 524). Joan no només anuncia, sinó que mostra: “Heus aquí l’Anyell de Déu”. Amb la seva vida austera, la seva predicació valenta i el seu baptisme de conversió, prepara el poble per rebre la gràcia. Un ensenyament clau del Baptista és la seva radicalitat evangèlica. La seva vida austera al desert manifesta que Déu és l’únic absolut. Sant Joan Crisòstom el presenta com a model de llibertat interior, capaç de parlar amb autoritat perquè no està lligat a interessos humans. La seva humilitat és encara més eloqüent. Joan sap reconèixer el moment de fer-se enrere: “Jo no soc el Messies”. Aquest ensenyament és essencial per a la vida cristiana: tot servei a Déu ha de conduir a Crist, no a un mateix. Sant Agustí ho resumeix dient que Joan és la veu que crida en el desert, mentre que Crist és la Paraula eterna; la veu calla, però la Paraula perdura. Amb ell s’obre el camí definitiu cap a Jesucrist, en qui totes les promeses es compleixen. La proclamació de Jesús com a “Anyell de Déu” és un dels moments més profunds del seu testimoni. Amb aquesta expressió, Joan revela que Jesús és l’ofrena perfecta, aquell que carrega el pecat del món, el camí definitiu on totes les promeses es compleixen. L’Anyell de Déu que porta al món la gràcia i la salvació per a tota la humanitat.

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar