“Identitat cristiana i coherència de vida”

Aquests dies estem celebrant els patrons de Catalunya, sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. És una bona ocasió per recordar que la nostra terra no s’entén sense el cristianisme. De fet, la fe no és una simple influència cultural configurada en el passat, sinó el fonament que ha modelat la seva ànima, les seves institucions i la seva manera d’entendre la persona i la comunitat. Negar aquestes arrels és desfigurar la pròpia identitat. Avui, però, aquesta herència sovint és ignorada o reduïda a folklore, mentre s’imposen visions que buiden de sentit la transcendència i la veritat. El bisbe de Vic, Torras i Bages, advertia amb claredat: “El pensament cristià és la saba de Catalunya”. Sense aquesta saba, la nostra terra es marceix espiritualment, encara que aparentment prosperi en altres àmbits. Vivim en una societat postcristiana i afrontem desafiaments contundents: una secularització agressiva, un relativisme moral en tots els àmbits i una nova configuració social que sovint pretén relegar la fe a l’àmbit privat i irrellevant. Davant d’aquesta situació, no n’hi ha prou amb una fe superficial o muda. Cal recordar que l’Evangeli és paraula de vida i que ens crida cada dia a una vida interior sòlida, arrelada en la pregària constant i en la freqüència dels sagraments. Sense Eucaristia no hi ha aliment ni força; sense penitència no hi ha conversió; sense pregària no hi ha perseverança. No podem entendre la crida a la santedat sense alliberar-nos dels esclavatges del pecat. Per això, la coherència com a cristians no és opcional: és una exigència. El cristià d’avui està cridat a ser signe de contradicció. Viure l’Evangeli amb fidelitat pot comportar rebuig, incomprensió i marginació. Aquest és el martiri del nostre temps: no sempre de sang, però sí de fidelitat heroica davant una societat que sovint rebutja la veritat. Enmig d’una pluralitat de “noves ciutadanies” i ideologies, el testimoni cristià no es pot diluir ni negociar en allò essencial. La Paraula de Déu és viva i eficaç. Ho confirma el testimoniatge de tants germans en la fe al llarg dels segles, que han deixat empremta de com s’entrega la vida per amor a Déu i als altres. Homes i dones de talla eterna, testimonis propers com: sant Oleguer, santa Maria de Cervelló, sant Josep Oriol, sant Enric d’Ossó, santa Joaquima de Vedruna, sant Antoni Maria Claret, santa Paula Montal, sant Josep Manyanet… Catalunya necessita avui testimonis, no espectadors; o vivim el goig pasqual de l’entrega o la fe es converteix en una ombra sense força transformadora i sense gust per a ningú.

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar