“EL PROPÒSIT PER AL 2026”

El començament d’un nou any és un moment ple d’esperança. Per aquestes dates i barrejat amb el nou any hi ha tradicions i supersticions que cerquen atraure la bona sort i garantir la prosperitat. Quan mengem el gotim de raïm a la mitjanit pensant que ens portarà sort per a cada mes de l’any, quan pensen que fer molta brutícia el primer dia de l’any donarà mala sort, quan el primer pas en començar l’any es fa amb el peu dret i això ens portarà bones energies, o que no deixar els llums apagats de la casa pot evitar la malastrugança… En aquest sentit, és molt il·lustrativa la frase atribuïda a G. K. Chesterton: «Quan una societat deixa de creure en Déu, acaba creient en qualsevol cosa». L’intent de controlar el futur o d’interpretar-lo mitjançant rituals, supersticions o tradicions anuals neix sovint de la por al sofriment, a la incertesa, al fracàs o a la pèrdua. Així, la superstició pretén donar una falsa seguretat allà on només Déu dóna la veritat. L’Església ens ensenya que el temps és un do de Déu, i que el nostre futur no depèn de supersticions ni de rituals, sinó de la nostra relació amb Ell i de la nostra llibertat per viure segons la seva voluntat. El cristià està cridat a viure des de la confiança filial en Déu. No sabem què ens portarà el nou any, però sabem Qui camina amb nosaltres. «Confia en el Senyor de tot cor i no et refiïs del teu propi enteniment; reconeix-lo en tots els teus camins, i Ell et redreçarà les rutes» (Pr 3,5-6). Aquesta confiança ens allibera de la necessitat de controlar-ho tot i ens permet viure el present amb pau, sabent que Déu condueix la nostra història amb amor i saviesa. Així, els propòsits no haurien d’estar centrats només en objectius temporals com perdre pes, estudiar més, aprendre un idioma o millorar en la formació personal, sinó també, i sobretot, en buscar la presència de Déu a la meva vida cada dia, estimar més tot allò que Déu disposa i dedicar més temps a ajudar els altres. El nou any és una oportunitat per viure cada moment en la gràcia i en l’amistat divina, i així créixer en fe i amor. Aquesta vida en gràcia es fa real a través dels sagraments, sobretot la confessió i l’eucaristia, els canals pels quals Déu ens renova per viure amb el cor al cel i els peus a terra. El repte més gran és preguntar-nos: per què encara no sóc sant? La resta pot ser només omplir la vida de desitjos que ens entretenen i aparten del bon Déu. Per això, celebrem l’inici d’un nou any amb una profunda confiança en Déu, alliberats de les supersticions i oberts a la veritable pau i felicitat que només Ell pot donar. Sant 2026

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar