“El mestre del silenci i pare en la fe”

El patriarca Sant Josep és, potser, un dels personatges més sorprenents de l’Evangeli. No pronuncia cap paraula, no fa grans discursos ni miracles visibles. I, tanmateix, Déu li confia el tresor més gran: cuidar Jesús i acompanyar Maria. El seu llenguatge és el de la fidelitat, el del treball quotidià i el de l’amor que es demostra amb fets. Imaginem una escena senzilla de Natzaret: Josep al seu taller, amb les mans plenes de serradura, mentre el jove Jesús l’observa i aprèn. No hi ha grans paraules, però hi ha presència. Josep educa amb l’exemple: paciència, constància i responsabilitat. Així es construeix una veritable paternitat. No es tracta només d’engendrar, sinó de fer créixer l’altre. Avui, en un món que sovint viu de pressa i busca protagonisme, la seva vida ens interpel·la: som capaços d’educar i acompanyar amb la mateixa humilitat i dedicació? El seu silenci és també una lliçó poderosa. No és un silenci passiu, sinó un silenci que escolta. Quan els plans humans es trenquen, quan descobreix que Maria era la mare de Déu o quan ha de fugir a Egipte, Josep no es queda paralitzat; escolta Déu i actua amb confiança. En una societat plena de soroll, pantalles i presses, el seu exemple ens provoca: quan trobem espai per escoltar realment Déu en la nostra vida? Per això molts sants han sentit una gran devoció per ell. Entre ells, Santa Teresa de Jesús, que escrivia amb convicció: «No recordo haver-li demanat mai cap cosa que no m’hagi concedit». En el camí quaresmal Sant Josep ens convida a tornar a viure amb un cor senzill, treballar amb amor i confiar en Déu fins i tot quan no entenem el camí. Potser la seva vida ens recorda una veritat profunda: Déu no busca persones perfectes, sinó cors disponibles. Sota la seva protecció demanem per les vocacions a la vida sacerdotal, perquè no faltin mai joves generosos disposats a lliurar la seva vida per amor a Déu i al servei de la seva Església

Mn Juan Pablo Calvo

Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar