Aturar-se per no perdre’s

Vivim accelerats. La pressa s’ha convertit en el clima habitual de la nostra vida: tot és urgent, tot exigeix una resposta immediata. Aquest ritme constant no només ens cansa, sinó que fragmenta el cor, debilita la vida interior i genera ansietat. La pressa pot ser necessària en moments concrets, però quan governa tota l’existència, ens fa perdre el sentit, la direcció i la pau. Ens movem molt, però sovint sense profunditat. Estem connectats, però amb un sol icona intentem estalviar paraules. Jesucrist no ens demana fugir del món, sinó aprendre a viure com a llevat dins la massa. Aturar-se no significa desentendre’s de les responsabilitats, sinó situar-les en el seu lloc just. Jesús mateix, enmig de la seva intensa activitat, es retirava a pregar en solitud (Mc 1,35). Ell sabia que només des del silenci davant del Pare es pot viure amb llibertat, claredat i veritat. La Paraula de Déu és contundent: «Atureu-vos i reconeixeu que jo sóc Déu» (Sl 46,11). Buscar el que és important a la meva vida és un acte de fe radical. És reconèixer que la vida no es sosté només amb l’esforç humà i que no tot depèn de la nostra eficàcia. Massa vegades ens envaeix el voluntarisme… Quan deixem de donar espai a Déu, el cor s’omple de soroll i l’ansietat ocupa el lloc que correspon a la confiança. A punt d’iniciar la Quaresma, tenim un temps decisiu per recuperar aquesta claredat interior. Sense oració i silenci, la presència de Déu es difumina, ja no la vivim amb naturalitat i tot esdevé un afegit, una activitat més. Per això, el més gran que podem perdre no és el temps, sinó la presència viva de Déu a la nostra vida. Sant Agustí ens ho recorda: «El nostre cor està inquiet fins que no reposa en Tu». La pressa desordenada sol revelar un cor que encara no ha trobat repòs. Només Déu pot donar el ritme just a la vida. Viure com a cristians avui no significa eliminar tota pressa, sinó no deixar-nos dominar per ella. L’oració educa el cor i permet actuar amb decisió sense agitació. Deixar de viure arrossegats per la pressa per tornar a viure des de Déu seria un bon propòsit per a començar la Quaresma. Preguntem-nos amb sinceritat: visc amb pau o em roba la pressa el silenci interior? Dedico temps real a Déu, o visc tan accelerat que perdo el més essencial de la meva vida?

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar