“Ascensió o Dopamina: Què eleva el teu Cor?”

L’addicció a la dopamina és una de les esclavituds més silencioses del nostre temps. Vivim envoltats d’estímuls ràpids: xarxes socials, vídeos curts, compres impulsives, entreteniment constant i una recerca incessant d’aprovació. El nostre cervell s’acostuma a petites descàrregues de plaer immediat, i a poc a poc perdem la capacitat de gaudir del silenci, de la pregària, de la paciència i de la presència de Déu. Sense adonar-nos-en, el cor queda inquiet, dispers i dependent d’emocions passatgeres. Des d’una mirada cristiana, el problema no és la dopamina en si mateixa, ja que forma part del funcionament natural del cos humà creat per Déu. El veritable perill apareix quan el plaer ocupa el lloc de Déu i ens fa viure esclaus d’impulsos que dominen la nostra voluntat. Jesús va venir precisament a retornar-nos la llibertat interior: “La veritat us farà lliures” (Jn 8,32). La llibertat cristiana no consisteix a fer tot allò que un desitja, sinó a poder estimar el bé i escollir Déu per damunt de les passions desordenades. La Solemnitat de l’Ascensió del Senyor il·lumina profundament aquesta lluita. Crist puja al cel no per allunyar-se de nosaltres, sinó també per elevar la nostra mirada i el nostre cor. Mentre el món ens empeny constantment cap a allò immediat, superficial i compulsiu, Jesús ens convida a aixecar els ulls cap a allò etern. L’Ascensió ens recorda que la nostra vida no està feta només per consumir estímuls, sinó per caminar cap al Cel. Els Apòstols, després de l’Ascensió, van deixar de viure tancats en la por i van començar una vida nova, guiats per l’Esperit Sant. També nosaltres necessitem aquesta transformació interior. Recuperar la llibertat implica aprendre novament a contemplar, guardar silenci, pregar, dejunar de pantalles i ordenar els nostres desitjos. Cada vegada que escollim la pregària abans que la distracció compulsiva, el servei abans que l’egoisme i la presència real abans que l’evasió digital, l’ànima s’enforteix. Crist ascendeix per mostrar- nos el nostre destí: no viure encadenats a plaers fugaços, sinó participar de la vida divina. Només qui posa el seu cor en Déu descobreix la veritable llibertat i una alegria que cap addicció no pot oferir.

Mn Juan Pablo Calvo
Rector de las 4 parròquies de Dalt i de Mar